tag:blogger.com,1999:blog-52448790080744672522024-02-21T07:31:15.359+01:00Bombons de xocolataNarració eròtica i altres farciments.
...... ( autors i colaboradors : Esseni, Miquel, Pompeu, Rita, una servidora, Nag, Salvador Murtra i d'altres )Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.comBlogger9125truetag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-90373977456377461562011-07-03T11:48:00.005+02:002011-07-03T11:55:15.214+02:00" Entre punts " segon premi del concurs de narració eròtica de la revista THE SECRET, la revista "<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHX51UUN72Y4kR-kR9I2gPrTlT6f5afRNdu71dVS4EXyf0k7fra55VKsYML0AGmGcC1FJY2Kry6oIvNXwOp3rQiHAPIkNPN3IjYHlsbSu0ajtKjkQjy-Bo_TQ94rqCzDi0HDQOEASY2WiV/s1600/secret_pagines_pagines_imatge_2144-167141_1743485505529_1190478447_1973063_3131088_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHX51UUN72Y4kR-kR9I2gPrTlT6f5afRNdu71dVS4EXyf0k7fra55VKsYML0AGmGcC1FJY2Kry6oIvNXwOp3rQiHAPIkNPN3IjYHlsbSu0ajtKjkQjy-Bo_TQ94rqCzDi0HDQOEASY2WiV/s1600/secret_pagines_pagines_imatge_2144-167141_1743485505529_1190478447_1973063_3131088_n.jpg" /></a></div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Primer premi per: "Buscando esa mirada"- de Mar Terraza Cuello</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Segon premi per: "Entre punts"- Josep Vilà i Teixidó presentat amb el pseudònim de Esseni.</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Tercer premi per: "Campos de amor"- Nacho Carriqui</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Felicitacions del jurat per tots els concursants i gràcies a tots per participar, la qualitat ha estat ben alta.</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>4.lloc- Lapislàtzuli d´en Guix. (Montserrat Cornelles).</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>5.lloc- La cuina islandesa de Vulkaniana</strong></span><br />
<div id="signatura"></div><div></div><div><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Marta Texidó</strong></span></div><div id="signatura"></div><div><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Fotografia: Quadre Josep Maria Cabayol</strong></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : </span><a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/2144/Premiats.html"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/2144/Premiats.html</span></a></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;"><a href="http://www.thesecretlarevista.com/es/55/2144/Premiados.html"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">http://www.thesecretlarevista.com/es/55/2144/Premiados.html</span></a></span><br />
<br />
</div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-49072165938839283072011-07-03T11:40:00.002+02:002011-07-03T11:42:55.635+02:00Comunió<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJkDscov9fXGu4_v5xE5G-BF4cq13eNv19sclddF9-dzA2vxXxx0nR0cXa46XUVLQZlBSA6Qhz3aULkInX7_BNCnBplM2ng5cBenWmXhczo_v1RTw6WaapNjQ6uhNIwCzEbJM20QCskufR/s1600/Pub_THE+SECRET_i_bombons+xocolata_0006_Comuni%25C3%25B3_2011_05_07_P3020125-5.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJkDscov9fXGu4_v5xE5G-BF4cq13eNv19sclddF9-dzA2vxXxx0nR0cXa46XUVLQZlBSA6Qhz3aULkInX7_BNCnBplM2ng5cBenWmXhczo_v1RTw6WaapNjQ6uhNIwCzEbJM20QCskufR/s320/Pub_THE+SECRET_i_bombons+xocolata_0006_Comuni%25C3%25B3_2011_05_07_P3020125-5.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Acabàvem de fer l’amor. Al llit i amb els sentits absents de pruïja, només sentia el suau silenci de les carícies i de les seves paraules que m’arribaven carregades de tendresa. -Ens hem fet amics, ell i jo-, va dir ella, estirada entre les meves cames i amb el cap a la cuixa. Acuradament, gairebé sense tocar-me, els seus llavis recorrien la meva centralitat, just allà on neix el punt neuràlgic del desitjos. Només percebia. No podia respondre cap pregunta. Sentia com ells dos, mantenien aquella conversa tàctil i atàvica, de dona, de la dona eterna, feta de matèria i alhora d’immortalitats. La seva cara era de llum, una llum radiant, una resposta als misteris insondables, de tantes i tantes anteriors presències immaculades. De nou, l’erecció em va sacsejar. Sorprès, per la simplicitat de les respostes, li vaig acariciar els cabells. –Estem parlant–, em va dir.</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Llavors vaig entendre.</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>La comunió era absoluta. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>pseudònim : Miquel</strong></span></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;">( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : <br />
<a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1848/Comunio.html">http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1848/Comunio.html</a> )</span><br />
<br />
</div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-43230085329217006502011-07-03T11:35:00.002+02:002011-07-03T11:42:17.971+02:00Ansietat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4u_AAsQsgg2Rwl_QuySEbWPsR4mdD__0xmbJ3qC8IOcVkgjcf3T6uAFaeueZE2q3v5N3O1mogVw84LsXeeq1MB7QfQFbrSnppwDZDP9KVCgbd_-g8VVqy6M7d0Le5G8QlGyfh_2ppsG-B/s1600/Pub_THE+SECRET_i_bombons+xocolata_0005_Ansietat_P3040212_2%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4u_AAsQsgg2Rwl_QuySEbWPsR4mdD__0xmbJ3qC8IOcVkgjcf3T6uAFaeueZE2q3v5N3O1mogVw84LsXeeq1MB7QfQFbrSnppwDZDP9KVCgbd_-g8VVqy6M7d0Le5G8QlGyfh_2ppsG-B/s1600/Pub_THE+SECRET_i_bombons+xocolata_0005_Ansietat_P3040212_2%255B1%255D.jpg" /></a></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>( I )</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>M’aferro a la teva penombra, al teu cos de cendra que em crema i em subjecta. Tu i jo... endinsats l’un en l’altra, arrelats en l’aire xop i càlid de la nit. Tu i jo… plens de llum i tremolosos de frisances, dibuixant l’indescriptible retorn dels déus, allà on s’apaivaguen les mirades i es perden els deserts. El llum d’una tauleta, la nit que et projecta cap a mi una vegada i una altra. Fremeixo de desig. Lluito en un inacabable combat on les armes són tendreses. Sóc un boig de l’espai. Sobrevolo el temps de la nocturnitat volguda. Em perd la pruïja del teu cos en possessió. I tu, en roig encès de mil oratges, m’amares de carícies i em xopes dels teus mars fins que la nit dels temps s’atura. Just en el precís instant on tot es transmuta en silencis i mirades.</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>( II )</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Rígids, inerts, saben que la impossibilitat del moviment és la seva eterna condemna. </strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Rígids, inerts, s’empassen a glops, mirada endins, l’elasticitat de braços i cames, l’ansietat de boques i mans, aquells dits que s’entrellacen, aquelles llengües que es busquen i es troben i es xuclen, aquells sexes ardents primer explorats, després units, el d’ell contingut en el d’ella, el d’ella vas de festa i de luxe per al d’ell, gemecs esparsos, una mà mig perduda prement un coixí, una veu tota feta de tremolor dient mai no havia trobat una dona com tu, una altra veu feta de llum entelada de boira prima dient em converteixes en un mar immens, una llengua llepant un coll, uns dits enfonsant-se en una espatlla, vull que sentis com em buido, vull sentir com surts de tu i et vesses sencer, i ara tot és com les onades gegants de la mar brava, i de sobte una cresta i una escuma a dalt de tot i un esclat tan intens i tan llarg que els cossos s’han corbat com es corba la terra perquè és mentida que sigui plana, arc i pont sobre un riu damunt dels llençols, i el pont que cau, perdudes les pilastres, i esclafa, ves què hi fa!, una humitat antiga com el món però cada cop acabada d’estrenar sempre que aquells éssers es nuen i s’estrenyen per fer-se saber que el desig que els empeny és lluminós i esclatant com milers de bombetes guarnint un envelat construït només per a ells dos.</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Rígids, inerts, donarien qualsevol cosa per deixar de ser fusta i vidre. La tauleta de nit i el llum discret que il·lumina l’estança, també fa anys que s’estimen.</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: right;"><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>pseudònim: NAG HAMMADI</strong></span></span><br />
<div align="left"><br />
</div><div align="left"><br />
</div><div align="left"><br />
</div><div align="left">(Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : <br />
<a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1834/Ansietat.html">http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1834/Ansietat.html</a> )</div><div align="left"><br />
</div><div align="left"><br />
</div><div align="left"><br />
</div></div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-1136857550136176352011-04-29T11:05:00.009+02:002011-04-30T16:59:39.983+02:00Turisme rural<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSL9xCkGY5iAESwqvbeY3wPJvz6wiiN7zVaPpBKWStIamiW1l3I5YV_eZfXA0VrUEqEhgy8M2gHbIDVx1DZn-4N2Jk_t7ssHvrErwov3Bp3khn3F34sJwuj9yQUlNXY4xFlW_NhD3oGL8i/s1600/Turisme+rural_2+P3190007.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSL9xCkGY5iAESwqvbeY3wPJvz6wiiN7zVaPpBKWStIamiW1l3I5YV_eZfXA0VrUEqEhgy8M2gHbIDVx1DZn-4N2Jk_t7ssHvrErwov3Bp3khn3F34sJwuj9yQUlNXY4xFlW_NhD3oGL8i/s320/Turisme+rural_2+P3190007.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Va ser idea de la Paula.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Feia un sol lluent de finals de juny. Can Cisteró està envoltat de terrasses de pastura. Al darrere del mas, hi ha un bosc profund de pi roig. Un torrent travessa el prat i es perd entre bardisses. Sis apartaments fets en pedra, construïts l’un al costat de l’altra com un tot. Al centre, la casa on hi ha la recepció, el servei de cuina, un bar, el menjador i una sala d’estar. Ens van donar un apartament d’una habitació i bany, hi havia també una saleta amb una taula i un sofà, i en un racó una petita cuina. No en quedava cap més. - Tot ple, -ens va dir la mestressa.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Després la gent es queixa, vaig pensar, re-fotuda crisi. </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Nosaltres havíem portat menjar per fer els sopars i els esmorzars.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Primer problema. On dormir ?... L’habitació era grossa això si. El llit de metre vuitanta.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Ja hi dormiré jo al sofà-llit. - va dir ell. En Robert, és amic nostra. Fem una bona colla tots tres. En Robert i jo sortim d’ençà que un dia li vaig fer una repassada i es va quedar amb cara de moniato. Però la Paula i ell s’agradaven de molt abans que jo m’hi fiqués.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va… sortim a fer una volta abans de dinar ! - vaig dir. Feia molta calor. Vam agafar un camí que duia cap al torrent. Hi havia un prat ben solell a tocar de l’aigua. La Paula i jo, portàvem faldilla curta i samarreta, en Robert portava uns pantalonets curts d’aquells que fan plens de butxaques. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Rita !, on vas tan espitregada - em digué en Robert</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">A mi i a la Paula ens encanta fer d’escalfa-braguetes, vet-ho aquí, en devem ser de mena, ella i jo. Però ca ! la majoria d’homes són tontos del cul i s’arronsen com espardenyes.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Robert !, No sembla que t’agradin gaire... – li vaig dir jo, acariciant-me amb les mans els pits. Me’ls va mirar de seguida. Els mugrons marcant-se sota la samarreta sempre són un valor segur.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- A veure si els meus t’agraden més - digué la Paula, refregant-se les mamelles, mentre feia una ganyota fent sobresortir els morros.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Ui, que bonic el nen, mira quines cametes més peludes… deus ser un animal protegit, tu ! – vaig dir jo.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En Robert, es va quedar més tallat que un cafè de panotxa. </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">I ella i jo vinga riure. L’havíem posat vermell.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Vam jugar una estona jugant ficant els peus a l’aigua. Acabarem tots amb el cul mullat. – ummm…, - va dir dir-me la Paula – sembla que t’hagis pixat ! – En Robert no ens treia l’ull de sobre.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">De seguida vam tornar a la masia, teníem gana.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Bon menjar i bon beure, un dinar fantàstic. Ja ens n’havien parlat que s’hi menjava molt bé a Can Cisteró. En acabar de dinar hi havia poca xerrera, tots teníem son, més ben dit, mandra.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Me’n vaig a l’apartament a fer la migdiada – va dir en Robert.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Jo també – li vaig contestar. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Si voleu anar a refregar-vos no cal que pagueu la missa del capellà. – va respondre la Paula. – jo em quedo a llegir una estona. –<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tragué de la bossa un petit llibre de butxaca.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">S’hi estava bé. La calor justa per poder estar nus sobre el llit. En Robert es va tombar d’esquena. No el deixaria pas dormir a aquest tòtil. Un instant després, li vaig començar a tocar l’esquena amb el palpís del dits. No es movia. Em vaig acostar per darrere fins a tocar amb els pits la seva pell. Va notar els meus mugrons. M’hi vaig arrapar, volia que sentis l’escalfor del meu cos calent, sentir el seu el cul amb el meu pubis. Anava depilada. Li tocava els cabells. Es va bellugar. Vaig separar-me una mica mentre li tocava les natges. Vaig passar mà al davant, avançava per l’engonal sense tocar-li directament el penis, volia que notés el dors de la meva mà fregant els testicles i la cigala. Es va estremir. -Sempre m’ha tornat boja notar com s’engrandeix un penis.- Vaig començar a acariciar els seus testicles, lentament, molt suau. Remullava els dits amb saliva, li acariciava el perineu, baixava fins l’anus, amunt i avall. Es va tornar a estremir mentre el recorria amb els dits mullats. Vaig parar un moment. Jo ja estava xopa.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- A tu encara t’agrada la Paula, oi ? </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Què dius ara ?</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Va digues !, o m’aixeco ara mateix del llit. !</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">L’interrogatori va durar una estona, ell suava tinta. Que si, que no, que potser... En definitiva, un desfet de tonteries.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Però que no veus que no passa res ? – li vaig engaltar. – ets més tòtil !.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Un instant, i es girà. El vaig besar. M’agrada com em xucla els llavis i me’ls prem. Re-fotut el tio. Estava ben empalmat. I jo que no me n’estic de res, vaig agafar-li la titola amb tota la mà, ja no li pensava deixar. Semblava una llonganissa. Li bellugava com si fos una joguina. - M’encanta la seva polla. És ampla i lluent, i es contrau, déu meu com es contrau. - pensava jo.- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>M’agradava portar el ritme. El tenia ben calent. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Passava per aquí… </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Osti la Paula !. – vam dir tots dos alhora.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Què voleu… , a mi també m’agafa mandra llegint. Però seguiu seguiu… Jo només miraré de tant en tant, si em deixeu clar !</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Seràs bagassa ! ho dius convençuda.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- A tu què et sembla pastoreta beneïda !. A veure… perquè no puc mirar jo ?. - Mentrestant s’anava treien la roba tranquil.lament, fins que va quedar nua del tot. – Què em teniu por ? -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">I mira que n’està de bona, com si diguéssim, la tia. Mai m’ho havia fet amb cap dona, però em va posar calenta veure-la així conilla amb tot aquell mamellam. Al Robert la bava li arribava al llombrígol, i els ulls els tenia de lluç bullit.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Va vine. - li vaig dir. - Però amb una condició, que l’únic cony que es menjarà la seva polla serà el meu. - Entesos - va respondre.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">En un tres i no res la teníem al llit. …Vaig aixecar-me a buscar quatre coses a la cuina.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Estira’t al mig del llit – li vaig dir.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Vaig agafar dues pinces d’estendre roba de dins d’un calaix. M’hi vaig apropar i li vaig prémer els mugrons amb els dits fins que es van posar com dos didalets. - Té apa ! recrea’t… - li vaig col.locar sense miraments una pinça a cada mugró. La Barbie-Paula mamelluda, deixà anar un petit xisclet. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Oh si ! M’agrada... Us estimo.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- I ara… mira’ns bé – li vaig dir.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Em vaig mullar bé amb saliva, vaig asseure damunt d’en Robert, me la vaig posar bé… i fins a dins del tot. </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Déu meu !, quin gust, els disset centímetres i escaig que calça. “ Arri arri tatanet, que anirem a Sant Benet…” cavalcava, mentre mirava a la Paula que posava uns ullets de barjaula en zel. “ comprarem un pollastret… “</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Què… t’agrada com l’enfilo? Te’l cardaries ehhh ?</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Siiiii. – va dir la bacona.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Vaig girar el cap a en Robert i li vaig dir: - Va fica-li un dit –</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">No li va costar gaire, no, al tio. En un moment li havia ficat no un, no,… ni dos, ja el tenia remenant la truita amb tres dits que feien regalimar la patata de la Paula com si fos un pot de mel. La bandarra es cargolava. Mai no m’havia imaginat que pogués ser tant calenta la tia.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- T’hauré de castigar perque no t’has portat bé.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Mentrestant, vaig agafar el carbassó que havia portat de la cuina i li vaig ficar poc a poc fins que començà cridar.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Crida, crida, que no vindran els veïns.- deia jo, mentre li ballava un ball de bastó d’entrada i de sortida que hi cantaven els àngels. La Paula estava gaudint com una marraneta, en Robert s’havia quedat sense feina. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Xupa-li a en Robert, ara mateix, va. !</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">A bodes em convides. Li agafà la botifarra i la començà a llepar com un gelat. Mentrestant jo li seguia desembussant la canonada amb el carbassó.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Com l’hi llepes punyetera. ! Me’n fas entrar ganes. Vull que em llepis a mi. - M’havien entrat ganes de follar-me-la. No m’ho podia creure.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Veniu, vull que em feu una truita de mantega. - els hi vaig donar el pot d’aloè vera que sempre porto a la bossa. Em vaig estirar ben oberta i molla de desig. Ella i en Robert van començar a untar-me del coll fins al peus. A quatre mans, suaument, com si fós un piano. I jo vaig començar el concert en si bemoll, tocata sense ni fuga ni res, tu.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Aaaix – vaig sentir que xisclava la Paula. El bandarra d’en Robert havia donat la volta i l’havia agafat pel darrere.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- No t’he dit que era només per mi ? – </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">- Rita, no pateixis que jo sóc dona de paraula. Tinc el cony net com una patena.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La porca li donava unes enculades que semblava que s’acabés el mon. Era del cert que no li havia parlat del cul. Però caram !... ni que ho hagués fet tota la vida. </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Ell, allà quiet, agenollat com un monjo i amb els ulls perduts, ella movent el cul amunt i avall munyint la bestiola. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Estirada d’esquena em vaig ficar a sota mateix de les dues cames per veure que s’hi coïa. Òndia tu, sencera per l’ullera i no parava d’entrar i sortir. S’havia empastifat tot el cul de crema d’aloè. Allò era xauxa, un fandangu cuinat amb all i oli de totes totes. Redéu !. El temps de pensar això, que s’ajupí i se m’amorrà a la figa.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">– Nena !... com ho saps ? , quina llenguassa que tens, per déu i tots els sants. No paris !</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">No va parar ni res.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">De fet allà no vam parar durant una bona estona… fins que sobte, un llampec ens va anunciar la tempesta.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va fer un bon ruixat aquella tarda.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">///////</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Han passat un parell de setmanes.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Me n’havia oblidat d’escriure-ho en aquest diari. El meu marit té una amant. Ell no sap que estic al cas de tot. Maria, es diu. Ja em va bé, que estigui distret i no m’atabali massa… la feina que deu tenir aquesta pobre Maria amb aquell tros de sòmines rematat. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Ja fa temps que s’hagués hagut de buscar una bona truja que li ensenyés quatre coses.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un dia d’aquest organitzaré una sortida per anar tots cinc de turisme rural. Ves, què hi farem ! </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Una servidora, Rita la “Cantaora “ </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">pseudònim : Una servidora.</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: left;"><em><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">( Publicat a la revista "<strong>THE SECRET, la revista</strong> " : </span></em><br />
<br />
<em><span style="font-family: Verdana;"><a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1588/Turisme_rural.html"><span style="font-size: x-small;">http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1588/Turisme_rural.html</span></a><span style="font-size: x-small;"> )</span></span></em></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: left;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: left;"><br />
</div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-79706647237987315772011-03-07T20:03:00.006+01:002011-08-02T09:26:31.755+02:00Entre-punts<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjee9vO-LcBbrXXhhKZ6vb3BpUj_Zl9oLcw2OKGW4AbG32hl7BmGTQI7_tJFLWghOROIu4SqKgmrRaHGcHnQ4W6G3b29S9O7WzSPzWJfxzby5G2uF8RYuYPt9d2sWmJTxHoIDfOiM2Le4YE/s1600/Entre-punts_P3040245.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjee9vO-LcBbrXXhhKZ6vb3BpUj_Zl9oLcw2OKGW4AbG32hl7BmGTQI7_tJFLWghOROIu4SqKgmrRaHGcHnQ4W6G3b29S9O7WzSPzWJfxzby5G2uF8RYuYPt9d2sWmJTxHoIDfOiM2Le4YE/s320/Entre-punts_P3040245.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Et miro. et sento. paraules. m’acosto. beso. penombra. t’encerclo. mans. llavis. oloro. roba. premo. suau. fort. m’aturo. temps. textures. boca. interpreto. ballo. nuo. recorro. celles. et miro. m’agafes. em lligues. et cuso. petons. llengua. galtes. orelles. coll. pell. esquena. m’hi aboco. ingràvid. desitjo. parpelles. pits. muntanyes. baixo. mans. natges. corbes. acaricio. sospires. apamo. em despulles. lent. molt lent. et despullo. palpo. em perdo. m’allunyo. torno. caic a tu. pausa. t’estires. llit. beso. abasto. prenc. pits. estrenyo. pomes. mugrons. turgències. repasso. t’estremeixes. cireres. rugositats. llepo. tendreses. xuclo. obscè. innocent. bellíssima. obscena. tendra. llombrígol. abdomen. suau. malucs. seda. em tornes. somrius. m’agafes. recorres. calenta. em dibuixes. em gires. llepes. esquena. calfred. fades. dits. fondàries. humitats. davant. darrere. flux. m’agafes. prens. torno. mugrons. inflor. baixo. mullena. rellisco. m’endinso. gemegues. anus. t’estremeixes. calent. al mig. un dit. remullo. entro. t’agrada. torno. em llepes. sacseges. suau. te m’empasses. em mires. ulls. perdut. t’obro. cames. foranca. saborós. desapareix. el temps. respiro. panteixes. respires. et xopo. soliva. em xopes. no parem. volem. tornem. em dius. et dic. calles. callo. un dit. tot dins. et rebregues. m’inflo. em munys. para. pausa. t’aixeco. m’aixeco. abraçada. contacte. pit amb pit. pell a pell. no m’ho crec. plaer. intensíssim. sobreeixim. rodament de cap. drets. palplantats. junts. un de sol. em dius. vine. m’ajeus. t’asseus. condueixes. me l’agafes. la poses. t’endinses. et tanques. cavalques. passeig. contacte. llisquem. t’ajeus. llengua. molt endins. no pares. suau. tota. segueixes dins. palpito. ho sents. em dius. m’agrada. no paris. no vull. si. vull. molt. para. para. surto. et giro. de boca terrosa. et cobreixo. darrere. et sento. respires. desig. et llepo. tota. no fuges. insisteixo. et mullo. et separo. si. em contestes. contacte. empenys. penso. vols. lubrico. si. tota. m’ajudes. entra. em prens. em munys. no pares. obscenitats. m’agrada. demanes. no paris. estic. molt. calent. entro. surto. m’entres. surts. lubrico. llisquem. junts. no puc parar. no em deixes. m’absorbeixes. una ma. davant. busco. separo. palpo. el noto. suau. l’acaricio. segueixes. cavalques. et torces. t’arqueges. t’hi acostes. no paro. et frego. l’agafo. turgent. inflat. t’enravenes. si. sacsejo. crit. desapareixem. ens enfonsem. esclato. crides. esclates. et recargoles. et trenques. em trenco.<br />
<br />
Llum de tempesta. plou.<br />
Buits de nosaltres,<br />
som u.</span><br />
<br />
</div><div id="signatura" style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">pseudònim : <strong>Esseni</strong></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
<br />
(Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : <br />
<a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1510/Entre-punts.html"><span style="font-size: x-small;">http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1510/Entre-punts.html</span></a> )<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Segon premi del concurs de relats eròtics de la revista "<em>THE SECRET, la revista</em> " per: "Entre punts"- d'en Josep Vilà i Teixidó, presentat amb el pseudònim d'Esseni.</strong></span></div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-78798709282793786262011-03-07T15:41:00.005+01:002011-04-29T11:14:06.116+02:00A quatre mans.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhADaTW_FTmEkOHo65uCab4ZCfp_LbKRAM558UFE4vS0tGGk_ST2ADKfo6wbzIpIRVTBt93Z_TULHLw6DLVvHejbzzeIjZv0mMmOmhpdafuUNLl4_tLSneoGMjoy0R1Z3CdF6H5BGgcey5g/s1600/secret_pagines_pagines_imatge_1481-800px_Knickers1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhADaTW_FTmEkOHo65uCab4ZCfp_LbKRAM558UFE4vS0tGGk_ST2ADKfo6wbzIpIRVTBt93Z_TULHLw6DLVvHejbzzeIjZv0mMmOmhpdafuUNLl4_tLSneoGMjoy0R1Z3CdF6H5BGgcey5g/s1600/secret_pagines_pagines_imatge_1481-800px_Knickers1.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">N'estava fins al capdamunt. Aquella veïna no feia ni tres mesos que havia arribat a l'escala. Em treia de polleguera, la paia. El primer dia que la vaig veure al safareig de la galeria feia molta calor. I me la vaig trobar a l'altra banda del celobert amb samarreta i calces. Vaig sortir corrents.<br />
Ja fa tres mesos que em mira. D'ençà que vaig arribar. Bé, que miri. Mentre no em digui cap carallotada, ja pot anar mirant. Encara que m'agradaria fer-li sentir la incomoditat que hem d'aguantar les dones quan som mirades. De petita, recordo que a casa el pare i l'avi, a l'estiu, es passejaven amb calçotets. I ningú no els deia res. Ah, però les dones es veu que no podem tenir calor! Perquè ens miren. Però aquest té por. Ja ho vaig ensumar el primer dia.<br />
Per a mi va començar la dansa. Des d'aquell dia que no vaig poder treure-me-la del cap. N’estava pendent. Sentia un soroll i corria a l'habitació que donava al celobert. Premi. Per l'escletxa de la persiana se me n'anaven els ulls. Déu meu, avui les porta blanques! M'agraden, les calces blanques. Bé, m’agraden totes, les calces.<br />
S'amaga rere les persianes. Ho sé. Sento els seus ulls clavats a les meves calces. Després de tres mesos, em fa una certa pena. Saps què? Me'n vaig a demanar-li un pessic de sal. Caurà d'esquena, el pobre. Què coi! Si ell em pot mirar com em mira protegit per una persiana, una actitud ridícula, jo bé puc tenir una actitud normal, no? Em posaré unes faldilles... Aquestes: les transparents! <br />
Ja porto massa temps d'empassar-me-la amb la vista. Semblo un sant crist penitent amb aquests ulls tant inflats. S'ha acabat aquesta processó. Em busco una excusa i me n'hi vaig directe. Sal! Això... se m'ha acabat la sal. Pebre?... no, pebre no. I ara què em poso, redéu? El xandall nou, això!<br />
Agafaré una tassa de cafè per posar-hi la sal quan me la doni. Deixa'm assajar: Hola, perdona, no tindries pas una mica de sal? Els veïns ho feien, això, abans. Doncs vinga! Veiam, on tinc les claus? També fóra beneit quedar-me al replà de l'escala amb una tassa de sal i no poder tornar a entrar a casa... Aquí, ja les tinc. Apa, som-hi!... On va, aquest, amb un xandall, amb la calor que fa? És ben bé que hi ha gent per a tot.<br />
Replà de l’escala. Van directes l'un cap a l'altra, com si fossin dos missils. S'aturen en sec. <br />
– No tindràs pas...<br />
– No tens una mica...<br />
– Què?– pregunta la Rita.<br />
– Pebrots!<br />
– Pebrots?– diu ella, amb posat de càntir de dues nanses.<br />
– No!... Salvull, salvull....<br />
– Què coi és això de Salvull?<br />
Trigarà a contestar. És ben bé tal com me l'imaginava. Tanoca. Dels grossos. No sap què dir. I on va, amb xandall?<br />
– Vols dir que no agafaràs el xarrampió, amb la calor que fa i tu tan tapat?<br />
–Eh?<br />
– Jo, abans que res, em trauria el xandall. Després, si vols, parlem de la sal i del bull que et falta. Per aquest ordre... Però... què fas?<br />
– No m'has dit que em tregués el xandall?...<br />
– Mira que n'ets... va, passa cap a dins.<br />
La vaig seguir. No deia ni "mu", jo. Estava petrificat. Anava darrere seu. Collons. Però si porta una faldilla que transparenta. Negres! Oooh! Les porta negres! Ai senyor, quin culet!<br />
Com hi ha món! Encara es fotrà de morros, caminant com camina sense acabar-se de treure els pantalons... És ben bé que l'home ve del simi, i tant!... Alça! Calçotets plens de Corre-caminos!... No sé pas si em podré aguantar el riure... Ai, que és còmic, aquest paio!... I on vaig, jo, encara, amb la tassa a la mà?<br />
– Va, passa. <br />
Em vaig posar bé el xandall. Perquè cony se m'havia acudit posar-me aquells calçotets que em va regalar la tieta Roser? Clar, els únics nous que tenia. Ja era dins. Ostres, quin piset més bufó!<br />
Calla, que parla... Veiam què diu?<br />
– És que quan fa tanta calor no sé què posar-me, saps?<br />
– Home, jo vaig molt bé només amb calces, per casa. Vols que te'n deixi unes? Blanques o negres?<br />
Alguna cosa em va sacsejar per dins. <br />
– Puc passar al lavabo? Va, deixa'm les negres.<br />
Hosti tu, el paio s'està espavilant. Mira-te'l.<br />
– Té, apa!, i et deixo també aquesta samarreta, que agafaràs el xarrampió, amb tanta roba...<br />
M'agradarà veure si surt. És capaç d'esmunyir-se per la finestra del lavabo i apretar a córrer carrer enllà... Molt serà. Calla, que obre la porta... No pot ser... Se les ha posades al cap!<br />
– Hosti, nano, estàs moníssim! Però... però... nen!, però si portes un tanga... el meu tanga negre!<br />
– Sí. L'he vist en un racó, aquí al lavabo, i m'ha agradat. Et fa res? Té, les calces negres, ja no em fan falta. Me les he posades al cap per fer-te una broma.<br />
Ara si que em voldria fondre! No és pas tan tanoca, no... Ui, em comença a caure bé! Fins i tot sembla que li ha canviat la mirada. I com camina! Veiam, deixa-me'l tantejar...<br />
– Saps què m'agradaria?<br />
– Digues, reina, els teus desitjos són ordres.<br />
Caram. Encara creuré que el meu tanga negre té poders narcotitzants.<br />
– M'agradaria que el tanga cada cop es fes més petit, més petit, però molt i molt petit...<br />
– Això éstà fet!<br />
D'una llambregada la Rita va veure com l'estret fil se li escorria per les natges. Un bé de déu li apareixia per davant talment com un ésser viu que tregués el cap per la finestra.<br />
- Nen!...Vine cap aquí, que no tinc butxaques!.<br />
Ella engrapà sense mirament el pollastre. Ell l'embolicà com una flassada. Tot eren mans i llavis i pits i cossos. La tassa, damunt la taula, se'ls mirava.<br />
Van caure damunt del sofà. Ja no hi veien a tres pams. La roba havia quedat escampada arreu i les calces de la Rita penjades del llum del menjador. El tanga no va tenir tanta sort, va haver de conformar-se amb una perspectiva inferior i esgaiada perquè el pobre havia estat llançat a terra. <br />
Quan s'acabaren els esbufecs, ella es va posar les seves calces, ell el seu tanga, i decidiren, de comú acord, que allò podia ser el principi d'una molt bona amistat.</span><br />
<br />
<br />
<div id="signatura"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">pseudònim : <strong>POMPEU & FABRA</strong></span><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;">( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : <a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1481/A_quatre_mans.html"><span style="font-size: x-small;">http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1481/A_quatre_mans.html</span></a> )</span></div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-76655763380635843632011-03-06T19:32:00.008+01:002011-04-29T11:22:05.157+02:00Ni naps, ni cols... joguines.<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK0_W70QFAhvV2m3IboauFOrGqT70DupSZkUJ-WEtI9OkFzxxswUUplgdKluenxQiXBxeRpC-2EATu5RKy4tWTbMj5rQ2YHLfuNFMbscIeRuZH4LY0PQMaSdycM3ORuqpdnZEDaL8qTnKn/s1600/bolas-chinas2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK0_W70QFAhvV2m3IboauFOrGqT70DupSZkUJ-WEtI9OkFzxxswUUplgdKluenxQiXBxeRpC-2EATu5RKy4tWTbMj5rQ2YHLfuNFMbscIeRuZH4LY0PQMaSdycM3ORuqpdnZEDaL8qTnKn/s320/bolas-chinas2.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va ser ella.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Havíem quedat després de dinar. Un bar tranquil d'un hotel de Barcelona. Era un bon lloc. Volíem començar a treballar en un nou projecte. Un llibre. Si, un llibre de fotografies i textos de diferents autors. Tot plegat havia de conformar una unitat, calia doncs fer una mena de guió per encaixar cadascuna de les peces que havien de ser el cos narratiu.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot normal. Un cafè, unes pastes. Una conversa relaxada... Sovint dèiem algun disbarat i rèiem. Una taula petita. Un sofà de pell. Els llums del salonet eren càlids. Va passar una cambrera molt posada en el seu paper. Una diadema, faldilla curta amb farbalans. Vaig tocar la cuixa de la Teresa per cridar-li l'atenció. Se la va quedar mirant. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- T'agrada ? - em va dir. Me la va fer tornar a mirar. Era de mitjana edat, cabell molt curt, prima, molt atractiva... i aquell vestit...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Si, és guapa -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Va, no dissimulis, segur que penses que està molt bona. - La Teresa em llegia els pensaments. La punyetera sempre acabava endevinant el que em passava pel cap.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Portàvem gairebé dues hores, m'entrava son. A mi, la primera hora de la tarda em fa el mateix efecte que un orfidal. M'entra la tonteria grossa, i busco la horitzontalitat desesperadament.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Que t'adorms ? -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Noia, no puc fer-hi més, a aquesta hora sempre m'entra son, i amb aquesta llum que hi ha al bar... -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Doncs estira't - la seva resposta em va deixar parat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- On vols que m'estiri ?, estem en un bar. -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Això rai ! -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Què vols dir ? - em va deixar amb la paraula a la boca.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">S'aixecà, sense dir res. Acostumat com estic a aquestes reaccions, no sabia que pensar, no sabia si s'havia emprenyat o s'havia aixecat per anar al lavabo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La cambrera encara anava a munt i avall, repassant cadascuna de les taules, era ben polida. Estava molt bona, si, la Teresa tenia raó. Vaig notar moviment als pantalons.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va tornar de seguida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Té ! - , em va dir palplantada davant meu, ensenyant-me i fent dringar unes claus. - No facis aquesta cara de totxo, no m'has dit que tenies son, doncs apa, un regalet, ja pots fer una bona migdiada -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Que què... ? - </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Si !, això. No t'has adonat que estem en un bar d'hotel ? - Que s'empatolla aquesta dona, vaig pensar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Però, escolta, als hotels s'hi va a passar la nit no ? -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Mira que n'ets ? ... als hotels s'hi lloguen habitacions, tant si dorms com si estàs de vetlla. Va, anem ! - Ho va dir tan decidida, que la vaig seguir sense badar boca. Mai se m'havia acudit això de llogar una habitació d'hotel si no era per per estar-s’hi fins l’endemà.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vam passar davant del taulell de recepció. Jo m'esperava el típic somriure de l'encarregat de recepció fent càbales sobre els clients. Però estava més pendent jo d'ell que ell de mi.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cinquena planta. El dring de l'ascensor em va fer tornar a la realitat, quatre passes, un soroll de claus. Érem dins.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Caram, quin llit ! - La Teresa no va dir res.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Torno de seguida. - Va desaparèixer al lavabo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de la finestra que donava al balcó la ciutat quedava lluny. El soroll del trànsit era inapreciable. Em sentia com dins d'una illa al mig de la ciutat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va sortir del lavabo. - Hi vas tu ? - em va dir.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Bé, si -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vaig orinar. Estava una mica estrany. La situació s’escapava de la meva capacitat de control. Llavors vaig veure allò. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No et tallis, treu-te la roba i fica't al llit, podràs descansar el que vulguis. No et molestaré. -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va córrer l'espessa cortina i va sortir al balcó. L'habitació va quedar en penombres. Em vaig treure la roba, vaig deixar-me posada només la samarreta. Normalment dormo amb pantalonets curts, els calçotets em molesten per dormir. No tenia elecció.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mirava el sostre. Em vaig tapar amb el llençol i una flassada que no pesava res. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Teresa va tornar a entrar. Vaig sentir que s'asseia a la butaca.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Escolta Teres.... - com si esperés la pregunta… - Digues -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No res, que al lavabo he vist... - no em va deixar acabar la frase.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Les meves boles de geisha. i ? --</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- no, res ! -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No vaig badar més boca. I el son ?... on era el son que jo tenia feia mitja hora ?.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Aquesta butaca s'enfonsa massa -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En va tenir prou. En un minut s'havia tret la roba. S'entaforà al llit tota conilla. No em va fer falta veure-la. Era prou fosc, però hi han coses que es veuen sense veure-les, que més aviat les perceps.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Em sembla que plourà. - va dir.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per pluges estava jo. Redéu !.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No et fa res oi ?... també m'ha agafat mandra -</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No no... no em fa res. - … i tant que em feia res ! vaig pensar. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tenia raó. Tota la tarda va estar plovent sense parar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No vam parlar de cap llibre ni res.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Només plovia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div align="left" style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">pseudònim: <strong>Esseni</strong></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : </span><a href="http://www.thesecretlarevista.com/ca/17/1475/Ni_naps_ni_cols_joguines.html"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">http://www.thesecretlarevista.com/ca/17/1475/Ni_naps_ni_cols_joguines.html</span></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"> )</span></div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-30501483317929875542010-12-06T10:54:00.015+01:002011-04-29T11:24:42.613+02:00Bombó de conyac<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht7yG44NnfLEgIhgw-hFiQpNt3ZTs8BjwYoWUzbWjAujiiBKC39a-xTtiDsVUvGj8uwhaCOL7umGiUU5yLWsmNp1n0GHbtx8lnq4uDgPzR2IkSEqZGBkx5Gw7B_-HVteueD1f3zPO1JP0-/s1600/PA240031.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" j8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht7yG44NnfLEgIhgw-hFiQpNt3ZTs8BjwYoWUzbWjAujiiBKC39a-xTtiDsVUvGj8uwhaCOL7umGiUU5yLWsmNp1n0GHbtx8lnq4uDgPzR2IkSEqZGBkx5Gw7B_-HVteueD1f3zPO1JP0-/s320/PA240031.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana;">Ella tampoc tenia ganes de treballar. Ens vam estirar al llit. La fredor dels llençols ens aplegà l’un al costat de l’altre, -em meravella la sensació de sentir un cos a tocar- La seva <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">escalfor</span> m’arribava. Ni un petó, ni un frec. Estàvem gairebé a les fosques, però sentia cadascun dels seus moviments. Haviem dit d’anar al llit i xerrar una estona. Només això. Erem amics, només amics. Cap dels dos deia res. Només ens escoltàvem... </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;">pseudònim : <strong>Esseni</strong></span></div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5244879008074467252.post-34293221490407638202010-08-12T07:16:00.052+02:002011-03-07T15:35:48.127+01:00Tot llegint..<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No costa pas gaire, ensopegar per internet amb pàgines de narracions eròtiques.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les varietats en l'art de l'intercanvi carnal són gairebé infinites i la utilitat de les narracions com a referent per a la seva practica quotidiana, provoca normalment que s'acabi fent un paper ben galdós.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;">Hi ha relats que semblen anuncis de neó, d'altres són com els còmics de la postguerra, d'altres tenen gust de cafè amb llet, d'altres... </span><span style="font-family: Verdana;">El fet és que les meravelles que s'hi descriuen, on els protagonistes llisquen pels àmbits dels plaers més espectaculars, són més de ciència ficció, que altra cosa. </span><span style="font-family: Verdana;">L'ampli ventall d'humitats i de regalims diversos acompanyats de focs d'artifici, semblen més propis d'una brigada de la neteja que no pas l'esdevenir caòtic i a vegades tragicòmic, per on realment trancorren les activitats del sexe la majoria de les vegades.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;">N</span><span style="font-family: Verdana;">o goso endevinar per quins set sous se m'ha acudit embolicar-me en això dels relats eròtics, ni com pot pretendre un pasarell com jo, imaginar-se proeses de llit, sense acabar fotent-se un cop a la pota del llit, relliscant a la banyera, o enganxant-se els pebrots amb qualsevol dels estris que se solen utilitzar de complement.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;">Bé, ara ja soc dins..</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;">encara que també és possible que fugi cuitacorrents cames ajudeu-me.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">pseudònim : <strong>Esseni</strong></span><br />
</div>Josep Vilà i Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/17931511666273431362noreply@blogger.com2