divendres, 29 d’abril del 2011

Turisme rural


Va ser idea de la Paula.
Feia un sol lluent de finals de juny. Can Cisteró està envoltat de terrasses de pastura. Al darrere del mas, hi ha un bosc profund de pi roig. Un torrent travessa el prat i es perd entre bardisses. Sis apartaments fets en pedra, construïts l’un al costat de l’altra com un tot. Al centre, la casa on hi ha la recepció, el servei de cuina, un bar, el menjador i una sala d’estar. Ens van donar un apartament d’una habitació i bany, hi havia també una saleta amb una taula i un sofà, i en un racó una petita cuina. No en quedava cap més. - Tot ple, -ens va dir la mestressa.
Després la gent es queixa, vaig pensar, re-fotuda crisi. Nosaltres havíem portat menjar per fer els sopars i els esmorzars.
Primer problema. On dormir ?... L’habitació era grossa això si. El llit de metre vuitanta.
- Ja hi dormiré jo al sofà-llit. - va dir ell. En Robert, és amic nostra. Fem una bona colla tots tres. En Robert i jo sortim d’ençà que un dia li vaig fer una repassada i es va quedar amb cara de moniato. Però la Paula i ell s’agradaven de molt abans que jo m’hi fiqués.
-  Va… sortim a fer una volta abans de dinar ! - vaig dir. Feia molta calor. Vam agafar un camí que duia cap al torrent. Hi havia un prat ben solell a tocar de l’aigua. La Paula i jo, portàvem faldilla curta i samarreta, en Robert portava uns pantalonets curts d’aquells que fan plens de butxaques.
- Rita !, on vas tan espitregada - em digué en Robert
A mi i a la Paula ens encanta fer d’escalfa-braguetes, vet-ho aquí, en devem ser de mena, ella i jo. Però ca ! la majoria d’homes són tontos del cul i s’arronsen com espardenyes.
- Robert !, No sembla que t’agradin gaire... – li vaig dir jo, acariciant-me amb les mans els pits. Me’ls va mirar de seguida. Els mugrons marcant-se sota la samarreta sempre són un valor segur.
- A veure si els meus t’agraden més - digué la Paula, refregant-se les mamelles, mentre feia una ganyota fent sobresortir els morros.
- Ui, que bonic el nen, mira quines cametes més peludes… deus ser un animal protegit, tu ! – vaig dir jo.
En Robert, es va quedar més tallat que un cafè de panotxa. I ella i jo vinga riure. L’havíem posat vermell.
Vam jugar una estona jugant ficant els peus a l’aigua. Acabarem tots amb el cul mullat. – ummm…, - va dir dir-me la Paula – sembla que t’hagis pixat ! – En Robert no ens treia l’ull de sobre.
De seguida vam tornar a la masia, teníem gana.
Bon menjar i bon beure, un dinar fantàstic. Ja ens n’havien parlat que s’hi menjava molt bé a Can Cisteró. En acabar de dinar hi havia poca xerrera, tots teníem son, més ben dit, mandra.
- Me’n vaig a l’apartament a fer la migdiada – va dir en Robert.
- Jo també – li vaig contestar.
- Si voleu anar a refregar-vos no cal que pagueu la missa del capellà. – va respondre la Paula. – jo em quedo a llegir una estona. –  i tragué de la bossa un petit llibre de butxaca.
S’hi estava bé. La calor justa per poder estar nus sobre el llit. En Robert es va tombar d’esquena. No el deixaria pas dormir a aquest tòtil. Un instant després, li vaig començar a tocar l’esquena amb el palpís del dits. No es movia. Em vaig acostar per darrere fins a tocar amb els pits la seva pell. Va notar els meus mugrons. M’hi vaig arrapar, volia que sentis l’escalfor del meu cos calent, sentir el seu el cul amb el meu pubis. Anava depilada. Li tocava els cabells. Es va bellugar. Vaig separar-me una mica mentre li tocava les natges. Vaig passar mà al davant, avançava per l’engonal sense tocar-li directament el penis, volia que notés el dors de la meva mà fregant els testicles i la cigala. Es va estremir. -Sempre m’ha tornat boja notar com s’engrandeix un penis.- Vaig començar a acariciar els seus testicles, lentament, molt suau. Remullava els dits amb saliva, li acariciava el perineu, baixava fins l’anus, amunt i avall. Es va tornar a estremir mentre el recorria amb els dits mullats. Vaig parar un moment. Jo ja estava xopa.
- A tu encara t’agrada la Paula, oi ?
- Què dius ara ?
- Va digues !, o m’aixeco ara mateix del llit. !
L’interrogatori va durar una estona, ell suava tinta. Que si, que no, que potser... En definitiva, un desfet de tonteries.
- Però que no veus que no passa res ? – li vaig engaltar. – ets més tòtil !.
Un instant, i es girà. El vaig besar. M’agrada com em xucla els llavis i me’ls prem. Re-fotut el tio. Estava ben empalmat. I jo que no me n’estic de res, vaig agafar-li la titola amb tota la mà, ja no li pensava deixar. Semblava una llonganissa. Li bellugava com si fos una joguina. - M’encanta la seva polla. És ampla i lluent, i es contrau, déu meu com es contrau. - pensava jo.-  M’agradava portar el ritme. El tenia ben calent.
- Passava per aquí…
- Osti la Paula !. – vam dir tots dos alhora.
- Què voleu… , a mi també m’agafa mandra llegint. Però seguiu seguiu… Jo només miraré de tant en tant, si em deixeu clar !
- Seràs bagassa ! ho dius convençuda.
- A tu què et sembla pastoreta beneïda !. A veure… perquè no puc mirar jo ?. - Mentrestant s’anava treien la roba tranquil.lament, fins que va quedar nua del tot. – Què em teniu por ? -    
I mira que n’està de bona, com si diguéssim, la tia. Mai m’ho havia fet amb cap dona, però em va posar calenta veure-la així conilla amb tot aquell mamellam. Al Robert la bava li arribava al llombrígol, i els ulls els tenia de lluç bullit.
- Va vine. - li vaig dir. - Però amb una condició, que l’únic cony que es menjarà la seva polla serà el meu. - Entesos - va respondre.
En un tres i no res la teníem al llit. …Vaig aixecar-me a buscar quatre coses a la cuina.
- Estira’t al mig del llit – li vaig dir.
Vaig agafar dues pinces d’estendre roba de dins d’un calaix. M’hi vaig apropar i li vaig prémer els mugrons amb els dits fins que es van posar com dos didalets. - Té apa ! recrea’t… - li vaig col.locar sense miraments una pinça a cada mugró. La Barbie-Paula mamelluda, deixà anar un petit xisclet.
- Oh si ! M’agrada... Us estimo.
- I ara… mira’ns bé – li vaig dir.
Em vaig mullar bé amb saliva, vaig asseure damunt d’en Robert, me la vaig posar bé… i fins a dins del tot. Déu meu !, quin gust, els disset centímetres i escaig que calça. “ Arri arri tatanet, que anirem a Sant Benet…” cavalcava, mentre mirava a la Paula que posava uns ullets de barjaula en zel. “ comprarem un pollastret… “
- Què… t’agrada com l’enfilo? Te’l cardaries ehhh ?
- Siiiii. – va dir la bacona.
Vaig girar el cap a en Robert i li vaig dir: - Va fica-li un dit –
No li va costar gaire, no, al tio. En un moment li havia ficat no un, no,… ni dos, ja el tenia remenant la truita amb tres dits que feien regalimar la patata de la Paula com si fos un pot de mel. La bandarra es cargolava. Mai no m’havia imaginat que pogués ser tant calenta la tia.
- T’hauré de castigar perque no t’has portat bé.
Mentrestant, vaig agafar el carbassó que havia portat de la cuina i li vaig ficar poc a poc fins que començà cridar.
- Crida, crida, que no vindran els veïns.- deia jo, mentre li ballava un ball de bastó d’entrada i de sortida que hi cantaven els àngels. La Paula estava gaudint com una marraneta, en Robert s’havia quedat sense feina.
- Xupa-li a en Robert, ara mateix, va. !
A bodes em convides. Li agafà la botifarra i la començà a llepar com un gelat. Mentrestant jo li seguia desembussant la canonada amb el carbassó.
- Com l’hi llepes punyetera. ! Me’n fas entrar ganes. Vull que em llepis a mi. - M’havien entrat ganes de follar-me-la. No m’ho podia creure.
- Veniu, vull que em feu una truita de mantega. - els hi vaig donar el pot d’aloè vera que sempre porto a la bossa. Em vaig estirar ben oberta i molla de desig. Ella i en Robert van començar a untar-me del coll fins al peus. A quatre mans, suaument, com si fós un piano. I jo vaig començar el concert en si bemoll, tocata sense ni fuga ni res, tu.
- Aaaix – vaig sentir que xisclava la Paula. El bandarra d’en Robert havia donat la volta i l’havia agafat pel darrere.
- No t’he dit que era només per mi ? –
- Rita, no pateixis que jo sóc dona de paraula. Tinc el cony net com una patena.
La porca li donava unes enculades que semblava que s’acabés el mon. Era del cert que no li havia parlat del cul. Però caram !... ni que ho hagués fet tota la vida. Ell, allà quiet, agenollat com un monjo i amb els ulls perduts, ella movent el cul amunt i avall munyint la bestiola.
Estirada d’esquena em vaig ficar a sota mateix de les dues cames per veure que s’hi coïa. Òndia tu, sencera per l’ullera i no parava d’entrar i sortir. S’havia empastifat tot el cul de crema d’aloè. Allò era xauxa, un fandangu cuinat amb all i oli de totes totes. Redéu !. El temps de pensar això, que s’ajupí i se m’amorrà a la figa.
– Nena !... com ho saps ? , quina llenguassa que tens, per déu i tots els sants. No paris !
No va parar ni res.
De fet allà no vam parar durant una bona estona… fins que sobte, un llampec ens va anunciar la tempesta.
Va fer un bon ruixat aquella tarda. 

///////

Han passat un parell de setmanes.

Me n’havia oblidat d’escriure-ho en aquest diari. El meu marit té una amant. Ell no sap que estic al cas de tot. Maria, es diu. Ja em va bé, que estigui distret i no m’atabali massa… la feina que deu tenir aquesta pobre Maria amb aquell tros de sòmines rematat.
Ja fa temps que s’hagués hagut de buscar una bona truja que li ensenyés quatre coses.
Un dia d’aquest organitzaré una sortida per anar tots cinc de turisme rural. Ves, què hi farem !

Una servidora, Rita la “Cantaora “


pseudònim : Una servidora.



( Publicat a la revista "THE SECRET, la revista " :

http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1588/Turisme_rural.html )