diumenge, 3 de juliol de 2011

" Entre punts " segon premi del concurs de narració eròtica de la revista THE SECRET, la revista "

















Primer premi per: "Buscando esa mirada"- de Mar Terraza Cuello

Segon premi per: "Entre punts"- Josep Vilà i Teixidó presentat amb el pseudònim de Esseni.

Tercer premi per: "Campos de amor"- Nacho Carriqui

Felicitacions del jurat per tots els concursants i gràcies a tots per participar, la qualitat ha estat ben alta.

4.lloc- Lapislàtzuli d´en Guix. (Montserrat Cornelles).

5.lloc- La cuina islandesa de Vulkaniana


Marta Texidó


Fotografia: Quadre Josep Maria Cabayol


( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/2144/Premiats.html

http://www.thesecretlarevista.com/es/55/2144/Premiados.html

Comunió


Acabàvem de fer l’amor. Al llit i amb els sentits absents de pruïja, només sentia el suau silenci de les carícies i de les seves paraules que m’arribaven carregades de tendresa. -Ens hem fet amics, ell i jo-, va dir ella, estirada entre les meves cames i amb el cap a la cuixa. Acuradament, gairebé sense tocar-me, els seus llavis recorrien la meva centralitat, just allà on neix el punt neuràlgic del desitjos. Només percebia. No podia respondre cap pregunta. Sentia com ells dos, mantenien aquella conversa tàctil i atàvica, de dona, de la dona eterna, feta de matèria i alhora d’immortalitats. La seva cara era de llum, una llum radiant, una resposta als misteris insondables, de tantes i tantes anteriors presències immaculades. De nou, l’erecció em va sacsejar. Sorprès, per la simplicitat de les respostes, li vaig acariciar els cabells. –Estem parlant–, em va dir.
Llavors vaig entendre.
La comunió era absoluta.  


pseudònim : Miquel


( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1848/Comunio.html )


Ansietat
















 
( I )

M’aferro a la teva penombra, al teu cos de cendra que em crema i em subjecta. Tu i jo... endinsats l’un en l’altra, arrelats en l’aire xop i càlid de la nit. Tu i jo… plens de llum i tremolosos de frisances, dibuixant l’indescriptible retorn dels déus, allà on s’apaivaguen les mirades i es perden els deserts. El llum d’una tauleta, la nit que et projecta cap a mi una vegada i una altra. Fremeixo de desig. Lluito en un inacabable combat on les armes són tendreses. Sóc un boig de l’espai. Sobrevolo el temps de la nocturnitat volguda. Em perd la pruïja del teu cos en possessió. I tu, en roig encès de mil oratges, m’amares de carícies i em xopes dels teus mars fins que la nit dels temps s’atura. Just en el precís instant on tot es transmuta en silencis i mirades.

( II )

Rígids, inerts, saben que la impossibilitat del moviment és la seva eterna condemna.
Rígids, inerts, s’empassen a glops, mirada endins, l’elasticitat de braços i cames, l’ansietat de boques i mans, aquells dits que s’entrellacen, aquelles llengües que es busquen i es troben i es xuclen, aquells sexes ardents primer explorats, després units, el d’ell contingut en el d’ella, el d’ella vas de festa i de luxe per al d’ell, gemecs esparsos, una mà mig perduda prement un coixí, una veu tota feta de tremolor dient mai no havia trobat una dona com tu, una altra veu feta de llum entelada de boira prima dient em converteixes en un mar immens, una llengua llepant un coll, uns dits enfonsant-se en una espatlla, vull que sentis com em buido, vull sentir com surts de tu i et vesses sencer, i ara tot és com les onades gegants de la mar brava, i de sobte una cresta i una escuma a dalt de tot i un esclat tan intens i tan llarg que els cossos s’han corbat com es corba la terra perquè és mentida que sigui plana, arc i pont sobre un riu damunt dels llençols, i el pont que cau, perdudes les pilastres, i esclafa, ves què hi fa!, una humitat antiga com el món però cada cop acabada d’estrenar sempre que aquells éssers es nuen i s’estrenyen per fer-se saber que el desig que els empeny és lluminós i esclatant com milers de bombetes guarnint un envelat construït només per a ells dos.
Rígids, inerts, donarien qualsevol cosa per deixar de ser fusta i vidre. La tauleta de nit i el llum discret que il·lumina l’estança, també fa anys que s’estimen.

pseudònim: NAG HAMMADI



(Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1834/Ansietat.html )



divendres, 29 d’abril de 2011

Turisme rural


Va ser idea de la Paula.
Feia un sol lluent de finals de juny. Can Cisteró està envoltat de terrasses de pastura. Al darrere del mas, hi ha un bosc profund de pi roig. Un torrent travessa el prat i es perd entre bardisses. Sis apartaments fets en pedra, construïts l’un al costat de l’altra com un tot. Al centre, la casa on hi ha la recepció, el servei de cuina, un bar, el menjador i una sala d’estar. Ens van donar un apartament d’una habitació i bany, hi havia també una saleta amb una taula i un sofà, i en un racó una petita cuina. No en quedava cap més. - Tot ple, -ens va dir la mestressa.
Després la gent es queixa, vaig pensar, re-fotuda crisi. Nosaltres havíem portat menjar per fer els sopars i els esmorzars.
Primer problema. On dormir ?... L’habitació era grossa això si. El llit de metre vuitanta.
- Ja hi dormiré jo al sofà-llit. - va dir ell. En Robert, és amic nostra. Fem una bona colla tots tres. En Robert i jo sortim d’ençà que un dia li vaig fer una repassada i es va quedar amb cara de moniato. Però la Paula i ell s’agradaven de molt abans que jo m’hi fiqués.
-  Va… sortim a fer una volta abans de dinar ! - vaig dir. Feia molta calor. Vam agafar un camí que duia cap al torrent. Hi havia un prat ben solell a tocar de l’aigua. La Paula i jo, portàvem faldilla curta i samarreta, en Robert portava uns pantalonets curts d’aquells que fan plens de butxaques.
- Rita !, on vas tan espitregada - em digué en Robert
A mi i a la Paula ens encanta fer d’escalfa-braguetes, vet-ho aquí, en devem ser de mena, ella i jo. Però ca ! la majoria d’homes són tontos del cul i s’arronsen com espardenyes.
- Robert !, No sembla que t’agradin gaire... – li vaig dir jo, acariciant-me amb les mans els pits. Me’ls va mirar de seguida. Els mugrons marcant-se sota la samarreta sempre són un valor segur.
- A veure si els meus t’agraden més - digué la Paula, refregant-se les mamelles, mentre feia una ganyota fent sobresortir els morros.
- Ui, que bonic el nen, mira quines cametes més peludes… deus ser un animal protegit, tu ! – vaig dir jo.
En Robert, es va quedar més tallat que un cafè de panotxa. I ella i jo vinga riure. L’havíem posat vermell.
Vam jugar una estona jugant ficant els peus a l’aigua. Acabarem tots amb el cul mullat. – ummm…, - va dir dir-me la Paula – sembla que t’hagis pixat ! – En Robert no ens treia l’ull de sobre.
De seguida vam tornar a la masia, teníem gana.
Bon menjar i bon beure, un dinar fantàstic. Ja ens n’havien parlat que s’hi menjava molt bé a Can Cisteró. En acabar de dinar hi havia poca xerrera, tots teníem son, més ben dit, mandra.
- Me’n vaig a l’apartament a fer la migdiada – va dir en Robert.
- Jo també – li vaig contestar.
- Si voleu anar a refregar-vos no cal que pagueu la missa del capellà. – va respondre la Paula. – jo em quedo a llegir una estona. –  i tragué de la bossa un petit llibre de butxaca.
S’hi estava bé. La calor justa per poder estar nus sobre el llit. En Robert es va tombar d’esquena. No el deixaria pas dormir a aquest tòtil. Un instant després, li vaig començar a tocar l’esquena amb el palpís del dits. No es movia. Em vaig acostar per darrere fins a tocar amb els pits la seva pell. Va notar els meus mugrons. M’hi vaig arrapar, volia que sentis l’escalfor del meu cos calent, sentir el seu el cul amb el meu pubis. Anava depilada. Li tocava els cabells. Es va bellugar. Vaig separar-me una mica mentre li tocava les natges. Vaig passar mà al davant, avançava per l’engonal sense tocar-li directament el penis, volia que notés el dors de la meva mà fregant els testicles i la cigala. Es va estremir. -Sempre m’ha tornat boja notar com s’engrandeix un penis.- Vaig començar a acariciar els seus testicles, lentament, molt suau. Remullava els dits amb saliva, li acariciava el perineu, baixava fins l’anus, amunt i avall. Es va tornar a estremir mentre el recorria amb els dits mullats. Vaig parar un moment. Jo ja estava xopa.
- A tu encara t’agrada la Paula, oi ?
- Què dius ara ?
- Va digues !, o m’aixeco ara mateix del llit. !
L’interrogatori va durar una estona, ell suava tinta. Que si, que no, que potser... En definitiva, un desfet de tonteries.
- Però que no veus que no passa res ? – li vaig engaltar. – ets més tòtil !.
Un instant, i es girà. El vaig besar. M’agrada com em xucla els llavis i me’ls prem. Re-fotut el tio. Estava ben empalmat. I jo que no me n’estic de res, vaig agafar-li la titola amb tota la mà, ja no li pensava deixar. Semblava una llonganissa. Li bellugava com si fos una joguina. - M’encanta la seva polla. És ampla i lluent, i es contrau, déu meu com es contrau. - pensava jo.-  M’agradava portar el ritme. El tenia ben calent.
- Passava per aquí…
- Osti la Paula !. – vam dir tots dos alhora.
- Què voleu… , a mi també m’agafa mandra llegint. Però seguiu seguiu… Jo només miraré de tant en tant, si em deixeu clar !
- Seràs bagassa ! ho dius convençuda.
- A tu què et sembla pastoreta beneïda !. A veure… perquè no puc mirar jo ?. - Mentrestant s’anava treien la roba tranquil.lament, fins que va quedar nua del tot. – Què em teniu por ? -    
I mira que n’està de bona, com si diguéssim, la tia. Mai m’ho havia fet amb cap dona, però em va posar calenta veure-la així conilla amb tot aquell mamellam. Al Robert la bava li arribava al llombrígol, i els ulls els tenia de lluç bullit.
- Va vine. - li vaig dir. - Però amb una condició, que l’únic cony que es menjarà la seva polla serà el meu. - Entesos - va respondre.
En un tres i no res la teníem al llit. …Vaig aixecar-me a buscar quatre coses a la cuina.
- Estira’t al mig del llit – li vaig dir.
Vaig agafar dues pinces d’estendre roba de dins d’un calaix. M’hi vaig apropar i li vaig prémer els mugrons amb els dits fins que es van posar com dos didalets. - Té apa ! recrea’t… - li vaig col.locar sense miraments una pinça a cada mugró. La Barbie-Paula mamelluda, deixà anar un petit xisclet.
- Oh si ! M’agrada... Us estimo.
- I ara… mira’ns bé – li vaig dir.
Em vaig mullar bé amb saliva, vaig asseure damunt d’en Robert, me la vaig posar bé… i fins a dins del tot. Déu meu !, quin gust, els disset centímetres i escaig que calça. “ Arri arri tatanet, que anirem a Sant Benet…” cavalcava, mentre mirava a la Paula que posava uns ullets de barjaula en zel. “ comprarem un pollastret… “
- Què… t’agrada com l’enfilo? Te’l cardaries ehhh ?
- Siiiii. – va dir la bacona.
Vaig girar el cap a en Robert i li vaig dir: - Va fica-li un dit –
No li va costar gaire, no, al tio. En un moment li havia ficat no un, no,… ni dos, ja el tenia remenant la truita amb tres dits que feien regalimar la patata de la Paula com si fos un pot de mel. La bandarra es cargolava. Mai no m’havia imaginat que pogués ser tant calenta la tia.
- T’hauré de castigar perque no t’has portat bé.
Mentrestant, vaig agafar el carbassó que havia portat de la cuina i li vaig ficar poc a poc fins que començà cridar.
- Crida, crida, que no vindran els veïns.- deia jo, mentre li ballava un ball de bastó d’entrada i de sortida que hi cantaven els àngels. La Paula estava gaudint com una marraneta, en Robert s’havia quedat sense feina.
- Xupa-li a en Robert, ara mateix, va. !
A bodes em convides. Li agafà la botifarra i la començà a llepar com un gelat. Mentrestant jo li seguia desembussant la canonada amb el carbassó.
- Com l’hi llepes punyetera. ! Me’n fas entrar ganes. Vull que em llepis a mi. - M’havien entrat ganes de follar-me-la. No m’ho podia creure.
- Veniu, vull que em feu una truita de mantega. - els hi vaig donar el pot d’aloè vera que sempre porto a la bossa. Em vaig estirar ben oberta i molla de desig. Ella i en Robert van començar a untar-me del coll fins al peus. A quatre mans, suaument, com si fós un piano. I jo vaig començar el concert en si bemoll, tocata sense ni fuga ni res, tu.
- Aaaix – vaig sentir que xisclava la Paula. El bandarra d’en Robert havia donat la volta i l’havia agafat pel darrere.
- No t’he dit que era només per mi ? –
- Rita, no pateixis que jo sóc dona de paraula. Tinc el cony net com una patena.
La porca li donava unes enculades que semblava que s’acabés el mon. Era del cert que no li havia parlat del cul. Però caram !... ni que ho hagués fet tota la vida. Ell, allà quiet, agenollat com un monjo i amb els ulls perduts, ella movent el cul amunt i avall munyint la bestiola.
Estirada d’esquena em vaig ficar a sota mateix de les dues cames per veure que s’hi coïa. Òndia tu, sencera per l’ullera i no parava d’entrar i sortir. S’havia empastifat tot el cul de crema d’aloè. Allò era xauxa, un fandangu cuinat amb all i oli de totes totes. Redéu !. El temps de pensar això, que s’ajupí i se m’amorrà a la figa.
– Nena !... com ho saps ? , quina llenguassa que tens, per déu i tots els sants. No paris !
No va parar ni res.
De fet allà no vam parar durant una bona estona… fins que sobte, un llampec ens va anunciar la tempesta.
Va fer un bon ruixat aquella tarda. 

///////

Han passat un parell de setmanes.

Me n’havia oblidat d’escriure-ho en aquest diari. El meu marit té una amant. Ell no sap que estic al cas de tot. Maria, es diu. Ja em va bé, que estigui distret i no m’atabali massa… la feina que deu tenir aquesta pobre Maria amb aquell tros de sòmines rematat.
Ja fa temps que s’hagués hagut de buscar una bona truja que li ensenyés quatre coses.
Un dia d’aquest organitzaré una sortida per anar tots cinc de turisme rural. Ves, què hi farem !

Una servidora, Rita la “Cantaora “


pseudònim : Una servidora.



( Publicat a la revista "THE SECRET, la revista " :

http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1588/Turisme_rural.html )


dilluns, 7 de març de 2011

Entre-punts


Et miro. et sento. paraules. m’acosto. beso. penombra. t’encerclo. mans. llavis. oloro. roba. premo. suau. fort. m’aturo. temps. textures. boca. interpreto. ballo. nuo. recorro. celles. et miro. m’agafes. em lligues. et cuso. petons. llengua. galtes. orelles. coll. pell. esquena. m’hi aboco. ingràvid. desitjo. parpelles. pits. muntanyes. baixo. mans. natges. corbes. acaricio. sospires. apamo. em despulles. lent. molt lent. et despullo. palpo. em perdo. m’allunyo. torno. caic a tu. pausa. t’estires. llit. beso. abasto. prenc. pits. estrenyo. pomes. mugrons. turgències. repasso. t’estremeixes. cireres. rugositats. llepo. tendreses. xuclo. obscè. innocent. bellíssima. obscena. tendra. llombrígol. abdomen. suau. malucs. seda. em tornes. somrius. m’agafes. recorres. calenta. em dibuixes. em gires. llepes. esquena. calfred. fades. dits. fondàries. humitats. davant. darrere. flux. m’agafes. prens. torno. mugrons. inflor. baixo. mullena. rellisco. m’endinso. gemegues. anus. t’estremeixes. calent. al mig. un dit. remullo. entro. t’agrada. torno. em llepes. sacseges. suau. te m’empasses. em mires. ulls. perdut. t’obro. cames. foranca. saborós. desapareix. el temps. respiro. panteixes. respires. et xopo. soliva. em xopes. no parem. volem. tornem. em dius. et dic. calles. callo. un dit. tot dins. et rebregues. m’inflo. em munys. para. pausa. t’aixeco. m’aixeco. abraçada. contacte. pit amb pit. pell a pell. no m’ho crec. plaer. intensíssim. sobreeixim. rodament de cap. drets. palplantats. junts. un de sol. em dius. vine. m’ajeus. t’asseus. condueixes. me l’agafes. la poses. t’endinses. et tanques. cavalques. passeig. contacte. llisquem. t’ajeus. llengua. molt endins. no pares. suau. tota. segueixes dins. palpito. ho sents. em dius. m’agrada. no paris. no vull. si. vull. molt. para. para. surto. et giro. de boca terrosa. et cobreixo. darrere. et sento. respires. desig. et llepo. tota. no fuges. insisteixo. et mullo. et separo. si. em contestes. contacte. empenys. penso. vols. lubrico. si. tota. m’ajudes. entra. em prens. em munys. no pares. obscenitats. m’agrada. demanes. no paris. estic. molt. calent. entro. surto. m’entres. surts. lubrico. llisquem. junts. no puc parar. no em deixes. m’absorbeixes. una ma. davant. busco. separo. palpo. el noto. suau. l’acaricio. segueixes. cavalques. et torces. t’arqueges. t’hi acostes. no paro. et frego. l’agafo. turgent. inflat. t’enravenes. si. sacsejo. crit. desapareixem. ens enfonsem. esclato. crides. esclates. et recargoles. et trenques. em trenco.

Llum de tempesta. plou.
Buits de nosaltres,
som u.


pseudònim : Esseni


(Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1510/Entre-punts.html )


Segon premi del concurs de relats eròtics de la revista "THE SECRET, la revista " per: "Entre punts"- d'en Josep Vilà i Teixidó, presentat amb el pseudònim d'Esseni.

A quatre mans.


N'estava fins al capdamunt. Aquella veïna no feia ni tres mesos que havia arribat a l'escala. Em treia de polleguera, la paia. El primer dia que la vaig veure al safareig de la galeria feia molta calor. I me la vaig trobar a l'altra banda del celobert amb samarreta i calces. Vaig sortir corrents.
Ja fa tres mesos que em mira. D'ençà que vaig arribar. Bé, que miri. Mentre no em digui cap carallotada, ja pot anar mirant. Encara que m'agradaria fer-li sentir la incomoditat que hem d'aguantar les dones quan som mirades. De petita, recordo que a casa el pare i l'avi, a l'estiu, es passejaven amb calçotets. I ningú no els deia res. Ah, però les dones es veu que no podem tenir calor! Perquè ens miren. Però aquest té por. Ja ho vaig ensumar el primer dia.
Per a mi va començar la dansa. Des d'aquell dia que no vaig poder treure-me-la del cap. N’estava pendent. Sentia un soroll i corria a l'habitació que donava al celobert. Premi. Per l'escletxa de la persiana se me n'anaven els ulls. Déu meu, avui les porta blanques! M'agraden, les calces blanques. Bé, m’agraden totes, les calces.
S'amaga rere les persianes. Ho sé. Sento els seus ulls clavats a les meves calces. Després de tres mesos, em fa una certa pena. Saps què? Me'n vaig a demanar-li un pessic de sal. Caurà d'esquena, el pobre. Què coi! Si ell em pot mirar com em mira protegit per una persiana, una actitud ridícula, jo bé puc tenir una actitud normal, no? Em posaré unes faldilles... Aquestes: les transparents!
Ja porto massa temps d'empassar-me-la amb la vista. Semblo un sant crist penitent amb aquests ulls tant inflats. S'ha acabat aquesta processó. Em busco una excusa i me n'hi vaig directe. Sal! Això... se m'ha acabat la sal. Pebre?... no, pebre no. I ara què em poso, redéu? El xandall nou, això!
Agafaré una tassa de cafè per posar-hi la sal quan me la doni. Deixa'm assajar: Hola, perdona, no tindries pas una mica de sal? Els veïns ho feien, això, abans. Doncs vinga! Veiam, on tinc les claus? També fóra beneit quedar-me al replà de l'escala amb una tassa de sal i no poder tornar a entrar a casa... Aquí, ja les tinc. Apa, som-hi!... On va, aquest, amb un xandall, amb la calor que fa? És ben bé que hi ha gent per a tot.
Replà de l’escala. Van directes l'un cap a l'altra, com si fossin dos missils. S'aturen en sec.
– No tindràs pas...
– No tens una mica...
– Què?– pregunta la Rita.
– Pebrots!
– Pebrots?– diu ella, amb posat de càntir de dues nanses.
– No!... Salvull, salvull....
– Què coi és això de Salvull?
Trigarà a contestar. És ben bé tal com me l'imaginava. Tanoca. Dels grossos. No sap què dir. I on va, amb xandall?
– Vols dir que no agafaràs el xarrampió, amb la calor que fa i tu tan tapat?
–Eh?
– Jo, abans que res, em trauria el xandall. Després, si vols, parlem de la sal i del bull que et falta. Per aquest ordre... Però... què fas?
– No m'has dit que em tregués el xandall?...
– Mira que n'ets... va, passa cap a dins.
La vaig seguir. No deia ni "mu", jo. Estava petrificat. Anava darrere seu. Collons. Però si porta una faldilla que transparenta. Negres! Oooh! Les porta negres! Ai senyor, quin culet!
Com hi ha món! Encara es fotrà de morros, caminant com camina sense acabar-se de treure els pantalons... És ben bé que l'home ve del simi, i tant!... Alça! Calçotets plens de Corre-caminos!... No sé pas si em podré aguantar el riure... Ai, que és còmic, aquest paio!... I on vaig, jo, encara, amb la tassa a la mà?
– Va, passa.
Em vaig posar bé el xandall. Perquè cony se m'havia acudit posar-me aquells calçotets que em va regalar la tieta Roser? Clar, els únics nous que tenia. Ja era dins. Ostres, quin piset més bufó!
Calla, que parla... Veiam què diu?
– És que quan fa tanta calor no sé què posar-me, saps?
– Home, jo vaig molt bé només amb calces, per casa. Vols que te'n deixi unes? Blanques o negres?
Alguna cosa em va sacsejar per dins.
– Puc passar al lavabo? Va, deixa'm les negres.
Hosti tu, el paio s'està espavilant. Mira-te'l.
– Té, apa!, i et deixo també aquesta samarreta, que agafaràs el xarrampió, amb tanta roba...
M'agradarà veure si surt. És capaç d'esmunyir-se per la finestra del lavabo i apretar a córrer carrer enllà... Molt serà. Calla, que obre la porta... No pot ser... Se les ha posades al cap!
– Hosti, nano, estàs moníssim! Però... però... nen!, però si portes un tanga... el meu tanga negre!
– Sí. L'he vist en un racó, aquí al lavabo, i m'ha agradat. Et fa res? Té, les calces negres, ja no em fan falta. Me les he posades al cap per fer-te una broma.
Ara si que em voldria fondre! No és pas tan tanoca, no... Ui, em comença a caure bé! Fins i tot sembla que li ha canviat la mirada. I com camina! Veiam, deixa-me'l tantejar...
– Saps què m'agradaria?
– Digues, reina, els teus desitjos són ordres.
Caram. Encara creuré que el meu tanga negre té poders narcotitzants.
– M'agradaria que el tanga cada cop es fes més petit, més petit, però molt i molt petit...
– Això éstà fet!
D'una llambregada la Rita va veure com l'estret fil se li escorria per les natges. Un bé de déu li apareixia per davant talment com un ésser viu que tregués el cap per la finestra.
- Nen!...Vine cap aquí, que no tinc butxaques!.
Ella engrapà sense mirament el pollastre. Ell l'embolicà com una flassada. Tot eren mans i llavis i pits i cossos. La tassa, damunt la taula, se'ls mirava.
Van caure damunt del sofà. Ja no hi veien a tres pams. La roba havia quedat escampada arreu i les calces de la Rita penjades del llum del menjador. El tanga no va tenir tanta sort, va haver de conformar-se amb una perspectiva inferior i esgaiada perquè el pobre havia estat llançat a terra.
Quan s'acabaren els esbufecs, ella es va posar les seves calces, ell el seu tanga, i decidiren, de comú acord, que allò podia ser el principi d'una molt bona amistat.



pseudònim : POMPEU & FABRA



( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1481/A_quatre_mans.html )

diumenge, 6 de març de 2011

Ni naps, ni cols... joguines.


Va ser ella.
Havíem quedat després de dinar. Un bar tranquil d'un hotel de Barcelona. Era un bon lloc. Volíem començar a treballar en un nou projecte. Un llibre. Si, un llibre de fotografies i textos de diferents autors. Tot plegat havia de conformar una unitat, calia doncs fer una mena de guió per encaixar cadascuna de les peces que havien de ser el cos narratiu.
Tot normal. Un cafè, unes pastes. Una conversa relaxada... Sovint dèiem algun disbarat i rèiem. Una taula petita. Un sofà de pell. Els llums del salonet eren càlids. Va passar una cambrera molt posada en el seu paper. Una diadema, faldilla curta amb farbalans. Vaig tocar la cuixa de la Teresa per cridar-li l'atenció. Se la va quedar mirant.
- T'agrada ? - em va dir. Me la va fer tornar a mirar. Era de mitjana edat, cabell molt curt, prima, molt atractiva... i aquell vestit...
- Si, és guapa -
- Va, no dissimulis, segur que penses que està molt bona. - La Teresa em llegia els pensaments. La punyetera sempre acabava endevinant el que em passava pel cap.
Portàvem gairebé dues hores, m'entrava son. A mi, la primera hora de la tarda em fa el mateix efecte que un orfidal. M'entra la tonteria grossa, i busco la horitzontalitat desesperadament.
- Que t'adorms ? -
- Noia, no puc fer-hi més, a aquesta hora sempre m'entra son, i amb aquesta llum que hi ha al bar... -
- Doncs estira't - la seva resposta em va deixar parat.
- On vols que m'estiri ?, estem en un bar. -
- Això rai ! -
- Què vols dir ? - em va deixar amb la paraula a la boca.
S'aixecà, sense dir res. Acostumat com estic a aquestes reaccions, no sabia que pensar, no sabia si s'havia emprenyat o s'havia aixecat per anar al lavabo.
La cambrera encara anava a munt i avall, repassant cadascuna de les taules, era ben polida. Estava molt bona, si, la Teresa tenia raó. Vaig notar moviment als pantalons.
Va tornar de seguida.
- Té ! - , em va dir palplantada davant meu, ensenyant-me i fent dringar unes claus. - No facis aquesta cara de totxo, no m'has dit que tenies son, doncs apa, un regalet, ja pots fer una bona migdiada -
- Que què... ? -
- Si !, això. No t'has adonat que estem en un bar d'hotel ? - Que s'empatolla aquesta dona, vaig pensar.
- Però, escolta, als hotels s'hi va a passar la nit no ? -
- Mira que n'ets ? ... als hotels s'hi lloguen habitacions, tant si dorms com si estàs de vetlla. Va, anem ! - Ho va dir tan decidida, que la vaig seguir sense badar boca. Mai se m'havia acudit això de llogar una habitació d'hotel si no era per per estar-s’hi fins l’endemà.
Vam passar davant del taulell de recepció. Jo m'esperava el típic somriure de l'encarregat de recepció fent càbales sobre els clients. Però estava més pendent jo d'ell que ell de mi.
Cinquena planta. El dring de l'ascensor em va fer tornar a la realitat, quatre passes, un soroll de claus. Érem dins.
- Caram, quin llit ! - La Teresa no va dir res.
- Torno de seguida. - Va desaparèixer al lavabo.
Des de la finestra que donava al balcó la ciutat quedava lluny. El soroll del trànsit era inapreciable. Em sentia com dins d'una illa al mig de la ciutat.
Va sortir del lavabo. - Hi vas tu ? - em va dir.
- Bé, si -
Vaig orinar. Estava una mica estrany. La situació s’escapava de la meva capacitat de control. Llavors vaig veure allò.
- No et tallis, treu-te la roba i fica't al llit, podràs descansar el que vulguis. No et molestaré. -
Va córrer l'espessa cortina i va sortir al balcó. L'habitació va quedar en penombres. Em vaig treure la roba, vaig deixar-me posada només la samarreta. Normalment dormo amb pantalonets curts, els calçotets em molesten per dormir. No tenia elecció.
Mirava el sostre. Em vaig tapar amb el llençol i una flassada que no pesava res.
La Teresa va tornar a entrar. Vaig sentir que s'asseia a la butaca.
- Escolta Teres.... - com si esperés la pregunta… - Digues -
- No res, que al lavabo he vist... - no em va deixar acabar la frase.
- Les meves boles de geisha. i ? --
- no, res ! -
No vaig badar més boca. I el son ?... on era el son que jo tenia feia mitja hora ?.
- Aquesta butaca s'enfonsa massa -
En va tenir prou. En un minut s'havia tret la roba. S'entaforà al llit tota conilla. No em va fer falta veure-la. Era prou fosc, però hi han coses que es veuen sense veure-les, que més aviat les perceps.
- Em sembla que plourà. - va dir.
Per pluges estava jo. Redéu !.
- No et fa res oi ?... també m'ha agafat mandra -
- No no... no em fa res. - … i tant que em feia res ! vaig pensar.
Tenia raó. Tota la tarda va estar plovent sense parar.
No vam parlar de cap llibre ni res.
Només plovia.


pseudònim: Esseni



( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " : http://www.thesecretlarevista.com/ca/17/1475/Ni_naps_ni_cols_joguines.html )

dilluns, 6 de desembre de 2010

Bombó de conyac



Ella tampoc tenia ganes de treballar. Ens vam estirar al llit. La fredor dels llençols ens aplegà l’un al costat de l’altre, -em meravella la sensació de sentir un cos a tocar- La seva escalfor m’arribava. Ni un petó, ni un frec. Estàvem gairebé a les fosques, però sentia cadascun dels seus moviments. Haviem dit d’anar al llit i xerrar una estona. Només això. Erem amics, només amics. Cap dels dos deia res. Només ens escoltàvem...


pseudònim : Esseni

dijous, 12 d’agost de 2010

Tot llegint..

No costa pas gaire, ensopegar per internet amb pàgines de narracions eròtiques.
Les varietats en l'art de l'intercanvi carnal són gairebé infinites i la utilitat de les narracions com a referent per a la seva practica quotidiana, provoca normalment que s'acabi fent un paper ben galdós.
Hi ha relats que semblen anuncis de neó, d'altres són com els còmics de la postguerra, d'altres tenen gust de cafè amb llet, d'altres... El fet és que les meravelles que s'hi descriuen, on els protagonistes llisquen pels àmbits dels plaers més espectaculars, són més de ciència ficció, que altra cosa. L'ampli ventall d'humitats i de regalims diversos acompanyats de focs d'artifici, semblen més propis d'una brigada de la neteja que no pas l'esdevenir caòtic i a vegades tragicòmic, per on realment trancorren les activitats del sexe la majoria de les vegades.
No goso endevinar per quins set sous se m'ha acudit embolicar-me en això dels relats eròtics, ni com pot pretendre un pasarell com jo, imaginar-se proeses de llit, sense acabar fotent-se un cop a la pota del llit, relliscant a la banyera, o enganxant-se els pebrots amb qualsevol dels estris que se solen utilitzar de complement.

Bé, ara ja soc dins..
encara que també és possible que fugi cuitacorrents cames ajudeu-me.


pseudònim : Esseni