dilluns, 6 de desembre de 2010

Bombó de conyac



Ella tampoc tenia ganes de treballar. Ens vam estirar al llit. La fredor dels llençols ens aplegà l’un al costat de l’altre, -em meravella la sensació de sentir un cos a tocar- La seva escalfor m’arribava. Ni un petó, ni un frec. Estàvem gairebé a les fosques, però sentia cadascun dels seus moviments. Haviem dit d’anar al llit i xerrar una estona. Només això. Erem amics, només amics. Cap dels dos deia res. Només ens escoltàvem...


pseudònim : Esseni

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Això promet!

Antoniatenea ha dit...

Al principi ..sempre son els pensaments els que s'acaricien..que escalfan el cos..que encenen els sentits.

Lídia ha dit...

que important escoltar-se.... ens sentiem ... erem.

Martona ha dit...

A vegades no fa falta res mès quan el mon esta fet a mida per dos.