dilluns, 6 de desembre del 2010

Bombó de conyac



Ella tampoc tenia ganes de treballar. Ens vam estirar al llit. La fredor dels llençols ens aplegà l’un al costat de l’altre, -em meravella la sensació de sentir un cos a tocar- La seva escalfor m’arribava. Ni un petó, ni un frec. Estàvem gairebé a les fosques, però sentia cadascun dels seus moviments. Haviem dit d’anar al llit i xerrar una estona. Només això. Erem amics, només amics. Cap dels dos deia res. Només ens escoltàvem...


pseudònim : Esseni

dijous, 12 d’agost del 2010

Tot llegint..

No costa pas gaire, ensopegar per internet amb pàgines de narracions eròtiques.
Les varietats en l'art de l'intercanvi carnal són gairebé infinites i la utilitat de les narracions com a referent per a la seva practica quotidiana, provoca normalment que s'acabi fent un paper ben galdós.
Hi ha relats que semblen anuncis de neó, d'altres són com els còmics de la postguerra, d'altres tenen gust de cafè amb llet, d'altres... El fet és que les meravelles que s'hi descriuen, on els protagonistes llisquen pels àmbits dels plaers més espectaculars, són més de ciència ficció, que altra cosa. L'ampli ventall d'humitats i de regalims diversos acompanyats de focs d'artifici, semblen més propis d'una brigada de la neteja que no pas l'esdevenir caòtic i a vegades tragicòmic, per on realment trancorren les activitats del sexe la majoria de les vegades.
No goso endevinar per quins set sous se m'ha acudit embolicar-me en això dels relats eròtics, ni com pot pretendre un pasarell com jo, imaginar-se proeses de llit, sense acabar fotent-se un cop a la pota del llit, relliscant a la banyera, o enganxant-se els pebrots amb qualsevol dels estris que se solen utilitzar de complement.

Bé, ara ja soc dins..
encara que també és possible que fugi cuitacorrents cames ajudeu-me.


pseudònim : Esseni