diumenge, 3 de juliol de 2011

Comunió


Acabàvem de fer l’amor. Al llit i amb els sentits absents de pruïja, només sentia el suau silenci de les carícies i de les seves paraules que m’arribaven carregades de tendresa. -Ens hem fet amics, ell i jo-, va dir ella, estirada entre les meves cames i amb el cap a la cuixa. Acuradament, gairebé sense tocar-me, els seus llavis recorrien la meva centralitat, just allà on neix el punt neuràlgic del desitjos. Només percebia. No podia respondre cap pregunta. Sentia com ells dos, mantenien aquella conversa tàctil i atàvica, de dona, de la dona eterna, feta de matèria i alhora d’immortalitats. La seva cara era de llum, una llum radiant, una resposta als misteris insondables, de tantes i tantes anteriors presències immaculades. De nou, l’erecció em va sacsejar. Sorprès, per la simplicitat de les respostes, li vaig acariciar els cabells. –Estem parlant–, em va dir.
Llavors vaig entendre.
La comunió era absoluta.  


pseudònim : Miquel


( Publicat a la revista " THE SECRET, la revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1848/Comunio.html )